11 d’abril de 1714: combat a Matadepera

Marc Ferrer i Murillo
Marc Ferrer i Murillo
Autor: Marc Ferrer Murillo
Nascut a Terrassa (1974) i llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005). Membre de la junta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). Treballa a la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i és bomber voluntari del Parc de Matadepera.  Co-autor de dos llibres d’història relacionats amb els bombers: “Història del Cos de Bombers de Terrassa” (2004) i “Bombers de Catalunya: història i present” (2009).  Especialitzat en la Guerra de Successió, ha publicat el llibre “La Guerra de Successió a Terrassa, 1700-1725”, editat per la Fundació Torre del Palau (2014).

La Guerra de Successió, entre 1702 i 1714, va ser una guerra que va enfrontar els reis Carles d’Àustria i Felip de Borbó en el conflicte successori per la corona hispànica. La guerra va ser un conflicte internacional on es van enfrontar dues monarquies, dos models polítics i econòmics. D’una banda, l’absolutisme dels Borbó que des de França i Castella pretenia esdevenir universal. De l’altra, un model més liberal dels Àustries, a nivell comercial i respectuós amb drets i constitucions. Catalunya i la Corona d’Aragó es van alinear, el 1705, en favor de les opcions de la modernitat europea. Catalunya va voler jugar les seves pròpies cartes, però va ser utilitzada pels interessos de les dues grans potències.

El 1713, arran del Tractat d’Utrecht, Carles d’Àustria i els seus aliats signaven la pau amb Felip V. Amb el tractat, Catalunya restava sola contra Felip V. Només era un peó més en el joc d’escacs europeus i, al no convenir, fou abandonada pels aliats. Els catalans van decidir continuar la lluita. La guerra, deslligada ja de la causa dinàstica, va ser plantejada com una guerra per la defensa de les llibertats nacionals.

El darrer any de la guerra va esdevenir llarg i terrible i va finalitzar l’11 de setembre de 1714 amb la victòria de Felip V, el qual va abolir les institucions i les lleis catalanes i va imposar per la força de les armes i per dret de conquesta les lleis de Castella. Catalunya va deixar de ser un estat per esdevenir una província espanyola. Desprès de vuit segles, la sobirania catalana passava a mans castellanes.

Des del mes de juliol de 1713, Barcelona patia un brutal setge per part de 20.000 soldats borbònics. Per tal d’atacar els filipistes des de la rereguarda, les autoritats catalanes van organitzar l’anomenat “exèrcit de l’exterior”, comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, i que rebia el nom “de l’exterior” perquè tenia la finalitat de trencar el setge borbònic de Barcelona, des de l’exterior de la ciutat, i atacar els borbònics des de la rereguarda.

La nit de l’11 d’abril de 1714, un regiment de l’exèrcit de l’exterior, comandat pel coronel Francesc Busquets i Mitjans, es trobava per Matadepera i va patir una emboscada al ser envoltat per un flanc per les tropes del regiment d’Osuna del brigadier Diego González, i per l’altre pel regiment d’irlandesos del coronel John Comesford, tot perdent una quinzena d’homes, més una dotzena que van ser fets presoners. Per part de les tropes borbòniques, només va morir un sergent.

La font primària d’aquest combat és una carta que va escriure, el 12 d’abril, el Duc de Pòpuli, cap de les forces borbòniques que assetjaven Barcelona, a Josep Grimaldo, secretari del Despatx de Guerra i Hisenda de Felip V. Aquesta carta es troba a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid (sección Estado, legajo 449). I el fragment que ens interessa diu el següent:

“(…) Hallandose Gonzalez en Sabadell el dia 11 en la noche, y teniendo noticia de que en el lugar de Mata de Pera havia una de estas numerosas partidas de rebeldes mandada por un cabo que llaman Michanes, y es de Terraza, marchò inmediatamente con igual celeridad que secreto, embiando por otro lado al Coronel de Irlandeses Dn Juan de Comesfort, y hechandose â un tiempo mismo por ambas partes sobre ellos, lograron el sorprenderlos, y derrotarlos, matandoles quinze, y haciendoles doze prisioneros, sin perder de nuestra parte mas que un Sargento de Guardias Españolas, y hubiera sido mucho mayor el descalabro de los rebeldes si al coronel Comesfort le huvieran guiado mejor los Paysanos que llevaba para este fin, pues dieron lugar con ser descubiertos a que aquellos se pusiesen en arma, y pudiesen valerse de la fuga (…)”.

Carta del duc de Pópuli a Grimaldo. Campo de Barcelona, 12 abril de 1714. Archivo Historico Nacional. (Sección Estado, legajo 443.) Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España.
Carta del duc de Pópuli a Grimaldo. Campo de Barcelona, 12 abril de 1714. Archivo Historico Nacional. (Sección Estado, legajo 443.) Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. España.

D’aquesta carta cal parar atenció a tres detalls. El primer és “partidas de rebeldes”. Anomenant “rebeldes” als soldats catalans, l’exèrcit de Felip V deixava de combatre “oficialment” contra un altre exèrcit i per tant, no calia respectar les lleis de guerra i els presoners podien ser ajusticiats sense cap mirament ni judici previ, ja que deixaven de ser soldats i passaven a ser simples rebels. També cal apuntar que el “cabo que llaman Michanes , y es de Terraza”, no és altra que Francesc Busquets i Mitjans.

El segon és “teniendo noticia de que en el lugar de Mata de Pera”, aquest “teniendo noticia” no és res més que una informació facilitada per una xarxa d’espies i confidents botiflers que van permetre a l’estat major borbònic durant tota la guerra avançar-se als moviments dels soldats catalans, que sense ells, segurament no hagués estat possible guanyar la guerra. Ignorem però, quin va ser el paratge exacte on va tenir lloc el combat

I el tercer detall, és “si al coronel Comesfort le huvieran guiado mejor los Paysanos que llevaba”. Els “paysanos” són els catalans que, de grat o per la força (sota amenaça de mort), servien com a guies a l’exèrcit filipista. Cal tenir present que sense aquests guies naturals del país i coneixedors de la seva terra, hagués estat impossible qualsevol moviment de l’exèrcit de Felip V, per la seva naturalesa d’estranger i foraster.

Al cap d’uns dies, el 21 d’abril, el duc de Pòpuli tornava a escriure a Grimaldo (la carta també es troba a l’Archivo Histórico Nacional (sección Estado, legajo 449) i novament comenta breument el combat de Matadepera:

Señor Mio. Teniendo a S.M. informado por mi antezedente de 12 que escrivi a V.S. con el ultimo expreso, de que todo el grueso principal de los Rebeldes corria las cercanias de este Campo, y de las numerosas partidas que se logrò derrotarles en Mata de Pera, y a azia las Costas de Garraf; aora debo poner en noticia de V.S. para que S.M. no ignore las resultas (…).”

Observem doncs, que l’exèrcit català va ser derrotat per les tropes de Felip V a Matadepera. Al llarg de 1714, el front exterior de guerra es mantingué obert i les victòries i derrotes es repartien igual cap als dos bàndols, si bé, l’exèrcit borbònic va practicar una política de terra cremada i una repressió cruel i ferotge. La darrera victòria de l’exèrcit català va tenir lloc a Talamanca el 12 i 13 d’agost. El marquès del Poal va intentar auxiliar Barcelona, però no va poder evitar la seva capitulació l’11 de setembre. El seu exèrcit català i la major part dels seus oficials no van capitular fins al 18 de setembre de 1714, quan es trobaven resistint a Cardona.

Cal dir que aquest combat mai ha estat descrit pels principals investigadors i estudiosos de la Guerra de Successió i va ser publicitat per primera vegada en el número 317 de novembre de 2014 de la Gaseta de Matadepera.

Per tal d’acabar aquest article, donarem quatre dades dels protagonistes del combat de Matadepera que s’han citat, per la banda catalana el coronel Francesc Busquets i Mitjans; i per la banda castellana, el brigadier Diego González i el coronel John Comesford.

Francesc Busquets i Pujol va néixer a Valldoreix l’any 1672 i va anar a viure a Can Mitjans de la Guardiola al casar-se amb Maria Mitjans, la pubilla de la casa pairal. Des de llavors va adoptar el cognom de la seva dona, anomenant-se Busquets i Mitjans. Can Mitjans és una masia que en aquella època pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa i que actualment és troba a Viladecavalls, transformada en un complex privat on es celebren festes i convencions. Francesc Busquets va esdevenir un home ric, s’introduí progressivament en el grup de dirigents locals, ocupant diversos càrrecs. Va participar en la Junta de Braços de juliol de 1713 com a membre del Braç Reial. A finals de 1713 va comprar patent de coronel d’un regiment d’infanteria i va lluitar amb l’exèrcit de l’exterior. Després de la caiguda de Barcelona, els borbònics li van confiscar els béns i li van cremar la casa. Finalitzada la guerra, va exiliar-se a Viena fugint de la repressió borbònica, deixant els seus fills orfes a Can Mitjans, ja que la seva dona havia mort uns anys abans. Mai més va tornar a Catalunya i va morir a la capital austríaca el 1734.

Diego González, militar al servei de Felip V, va ser nomenat l’any 1707 coronel del regiment de dragons d’Osuna, un regiment creat el mateix any a Andalusia servint la causa borbònica i posteriorment va ser ascendit a brigadier. Va lluitar per Andalusia i Extremadura i a partir de 1713 el trobem per Catalunya perseguint les tropes de l’exèrcit de l’exterior. Fou un oficial impecable en la repressió, cremant viles i fent executar presoners sense pietat.

John Comesford era coronel d’un dels quatre regiments de mercenaris irlandesos, que estaven al servei del rei de França Lluís XVI i que a partir de l’any 1709 intervenen a favor de Felip V, fent la seva campanya a Catalunya fins al final de la guerra. Comesford era coronel del regiment Waterford.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s