Un acte notarial del rector de Matadepera (1648)

Joan Antoni Ferran Sol
Joan Antoni Ferran Sol
Autor: Joan Antoni Ferran Sol
Nascut a Sabadell (1946). Ha estat administrador de finques durant tota la seva vida professional. Estudiós d’història local.
Ha publicat el llibre “Tres capbreus del Vallès Occidental”.

Les funcions notarials dels rectors de les parròquies

Els rectors -i a vegades els vicaris- sobretot els de les parròquies rurals, actuaven com a notaris, a més de la seva funció principal, la cura d’ànimes. Una de les seves activitats més habituals en el camp de la fe pública era la recepció de les últimes voluntats dels feligresos. A les viles hi havia escrivans. Aquests, a més de les seves funcions de donar fe dels acords de les resolucions del Consell de la Universitat (és a dir dels representants dels habitants de la vila), i de les actuacions de la Batllia en funcions curials -allò que avui en diríem secretari municipal i secretari judicial, respectivament- també feien de notaris públics.

Ara pot sorprendre, doncs, que el clergat fes aquesta funció purament civil, i que no fos tasca exclusiva de notaris i escrivans; però la veritat és que encara avui és possible en teoria -sota les condicions establertes per la legislació- testar davant el rector de la parròquia. Actualment, no obstant, la Disposició Transitòria Tercera del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya (Llei 10/2008, de 10 de juliol) condiciona la validesa dels testaments atorgats davant d’un rector, amb una clara intenció d’anar posant fi a aquesta forma de testar. Diu:

  1. Els testaments davant rector atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de quatre anys a partir del moment en què la llei entra en vigor, sempre que el causant hagi mort anteriorment. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el termini de quatre anys es compta des de la seva mort.
  2. El Govern ha de dictar les disposicions reglamentàries necessàries per a promoure i facilitar la protocol·lització dels testaments atorgats davant rector dipositats als arxius parroquials.

Aquesta obligació de protocol·litzar el testament davant d’un notari fou introduït per la reforma de la Compilació del Dret Civil català, promulgada l’any 1984 (Text refós aprovat pel Decret Legislatiu 1/1984 de 19 de juliol) i avui ja derogada. L’argument que es donà llavors per a no suprimir aquesta forma de testar, fou que es tractava d’una institució de llarga tradició, encara força utilitzada a determinades comarques de Lleida i de Tarragona (3.821 testaments davant rector entre el 1972 i el 1986) i que facilitava l’atorgament de testament en zones rurals, mancades de notaria. En el capítol I del llibre III, aquesta compilació disposava:

Article 117.- En les localitats sense notaria demarcada o amb notaria vacant, pot ésser atorgat testament o codicil en forma oberta davant el rector de la demarcació parroquial on es troba el testador, o davant qui el substitueixi o en faci les funcions, tot observant les solemnitats dels testaments oberts davant notari. En aquest testament és necessària la presència de dos testimonis idonis, que han de firmar juntament amb el rector.

Article 118.- El testament atorgat davant rector és presentat per aquest, per a la seva protocol·lització, a un dels notaris de les localitats més properes en el termini més breu possible, o és custodiat a l’arxiu parroquial. En aquest darrer cas, pot ésser protocol·litzat en qualsevol temps per iniciativa del rector autoritzant o del seu successor, o a instància del testador. Mort aquest, pot instar la protocol·lització qualsevol persona interessada.

Article 119.- Per a la protocol·lització del testament autoritzat per rector, aquest o el seu successor compareixen davant el notari i li manifesten que el plec que presenten i lliuren conté el testament. Sense interrupció, el notari autoritza una acta i protocol·litza el testament. No pot ésser lliurada copia del testament autoritzat per rector si no s’ha procedit prèviament a protocol·litzar-lo.

Com es pot veure, doncs, la possibilitat de testar davant del rector d’una parròquia encara subsisteix, en certa forma i amb condicionants cada vegada més restrictius. Si testar davant d’un rector no estalvia la intervenció del notari, a la llarga -tret dels casos de testaments fets en llocs allunyats de qualsevol notaria i in articulo mortis– s’estalvia molta feina si es va a testar directament davant un notari.

Els rectors de Matadepera també exerciren aquesta funció, encara que els fats no han volgut que en conservem quasi cap document. Trobem al dietari del capbreu de Francesc Pla de l’any 1630 [1], les notes de la confessió de Miquel Farrés, pagès del mas Farrés de Baix, de Matadepera, en la qual es declara successor del seu pare, Joan Farrés, qui testà a favor d’ell el dia 30 de maig de l’any 1620, davant mossèn Pere Sentmenat, rector de Matadepera entre 1604 i 1626, segons el rectorologi parroquial.

Però a l’època de la qual parlem no tothom anava a cavall, i calia caminar més d’una hora, per baixar des d’un mas de Matadepera fins a l’escrivania de Terrassa. Així doncs, els rectors o els seus vicaris, com a notaris apostòlics, també donaven fe pública d’actes d’altres menes. A les mateixes notes del capbreu, el propi Miquel Farrés confessa que el dia de Nadal de l’any 1628 comprà a carta de gràcia a Antoni i Jaume Farrés de Dalt, també pagesos de Matadepera:

Totam illam petiam terræ bosquivam, seminature unius quarteriæ et medie frumenti parum plus vel minus, cum &… scitam in dicta parrochia, in loco nominato la Carcasona.

Qui actuà de notari en aquesta compra-venda fou el rector d’aquell moment, mossèn Pere Ràfols (1626 – 1635).

El dia 30 de setembre del 1655, el mateix Miquel Farrés testà davant mossèn Joan Sanmartí (rector de la parròquia durant el període 1644 – 1660). L’esmenta Esperança Farrés i Piaporsas, vídua de Salvador Farrés de Baix, en la confessió que féu el dia 4 de març del 1709 al capbreu del notari de Barcelona, Francesc Cervera [2]. En descriure els antecessors per via successòria en el domini útil del mas, esmenta el testament:

quod de bonis suis fecit, condidit, ordinavit et firmavit, pœnes reverendum rectorem dictæ parrochiæ de Matadepera, die trigessima mensis septembris millessimi sexcentessimi quinquagessimi quinti.

Malauradament, però, tota aquesta documentació està perduda de forma definitiva. Segons testimonis indirectes però de tota credibilitat, determinades forces d’esquerra que no combatien al front durant la revolta militar franquista, van decidir deslliurar al poble de Matadepera d’una part del seu patrimoni documental: els papers de la parròquia foren heroicament cremats en una foguera al mig del carrer.

Val a dir que això de cremar els papers de les esglésies deu ser una distracció habitual de la gent armada, quan ningú els hi engega trets. Les tropes de Su Muy Católica Majestad -així es feia anomenar- Don Felipe V, també van cremar tots els llibres de sagraments on es registraven bateigs, casaments i enterraments del Sant Esperit de Terrassa, durant la Guerra de Successió.

Però algun rastre n’ha quedat, dels actes notarials dels rectors la parròquia de Sant Joan de Matadepera. En una quarteta separada, a la carpeta d’annexos del manual per autoritat règia de Josep Peyret [3], marcat amb posterioritat “f 15” i “3”, hi ha la nota de l’acte que prengué el rector de Matadepera, en funcions de notari. Es tracta d’una procura que atorgà aquest mateix Miquel Farrés davant mossèn Santmartí el dia 24 de febrer del 1648. Hi intervingueren com a testimonis dos mataperencs: Joan Roure, fadrí pagès (molt probablement fadristern del mas Roure), i Jaume Pou, que vivia al mas Solà del Pla (també molt probablement fadristern, però del mas que anteriorment s’anomenà del Pou, i després Torrella [4]).

Com es pot veure, constitueix en procurador seu a Jeroni Santàngel, filador de seda de Barcelona, amb les habituals delegacions de facultats i promeses d’acceptació de les actuacions que dugui a terme en el seu nom.

La nota, segurament que manuscrita del mateix rector, diu:

‘Vuy, als 24 de fabrer 1648, Miquel Ferrés, pagès de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, bisbat de Barcelona, a fermat procura a Geroni Sant Àngel, torsador de seda de la ciutat de Barcelona, que per ell y en son nom puga aportar qualsevol plets y causas, y per ellas tant solament, substituir.
Y ab altre poder, dit Santàngel puga llavar qualsevols quantitats de diner de qualsevols taulas, banc y depòsits &… y fermar qualsevols hipotegas.
La qual ferma he presa jo, Joan Sanmartí, prevere y rector de la sobra dita parròquia de Matadepera, com a substitut de vostra mercè.
En testimoni de Joan Roure, fadrí pagès de dita parròquia, y Jaume Pou, també pagès habitant en la casa d’en Solà del Pla, de dita parròquia de Mata de Pera, y la posarà vostra mercè ab son bon estil; y man-me lo que sia de son gust y servei de la casa y rectoria de Matadepera, dia y any dalt dit.

De vostra mercè, lo rector de Matadepera.

En un dels quaderns del mateix manual, en els folis 62r a 62bis r, hi ha trasllat que el notari Peyret en fa. Diu:

Die vigesima quinta mensis februarii anno a Nattivitate Domini millesimo sexcentessimo quadragesimo octavo. Terratie.

Ego, Michael Ferrés, agricola parrochie Sancti Joannis de Matadepera diœcesis Barcinone, citra revocationem, gratis &… constituo et ordino procuratorem meum certum &… itaque &… vos, Hieronimus Santàngel, retortiatorem citii civem Barcinone, licet absentem &… ad videlicet pro me et nomine meo petendum et exigendum, recipiendum et recuperandum omnes et quascumque pecuniæ quantitates sive pecuniarum summas, res, bona mutua debita credita, comandas, commodata, deposita et demum alia quelibet bona, res et jura que mihi debentur et detinentur, debebunturque et detinebuntur, hac solvi habentet habebuntur per quosvis universitates &… et singulares personas quibusvis rationibus nominibusque, juribus, titulis sive causis; et de receptis &… apocham et apochas, fines et difiitiones, et quovis titulo sive causa cessiones, tam ad tuendum res emptas quod alias faciendum et firmandum.

Item etiam pro me et nomine meo petendum, levandum, extrahendum et habendum tam a tabula cambii sive comunium depositorum civitatis Barcinone quam ab aliis quibus vis comptorum tabule sive banchis eiusdem civitatis omnes et singulas, ab quoscumque pecunie quantitates mihi, tam nominibus expresis quam non expressis, et tam conjuntim quam divisim, et unacum aliis et insolidum, in dictis tabulæ seu bancho et quolibet eorum ditas, depositas et scriptas et acetero dicendas, deponendas et scribendas per quosvis universitates et singulares personas, quibusvis rationibus sive causis. Ipsosque pecunie quantitates insolutum vel per partes, vobis me et dicto procuratori meo et seu alii vel aliis quibus vis personæ seu personis, causis et rationibus vobis benevistis dicedum, girandum et et scribendum, sive dici, girari et scribi faciendum, et de predictis in libris dictarum tabule seu banchi debitas et solitas mentiones faciendum.

Item etiam, pro me et nomine meo, tractandum et procurandum omnes et quascumque lites sive causas activas vel pasivas largo modo, cum toto solito littium cursu, facultatibus expressis que cumque clama sive retroclama exponendi, executione instandi et de calumnia jurandi &… cautiones prestandum et cum pose ad littes tentum substituendi; et demum &… promitto habere rattum &… et non revocare &… Actum &…

Testes sunt Joannes Roura et Jacobus Pou, agricules termini de Matadepera, ac reverendus Joannes Sanctmartí, præsbiter et rector ecclesie parrochialis de Matadepera, qui ut substitutus notarii infrascripti predicta recipit.

Die
Procedència: ACVOC E 401/2. Manual per autoritat règia de Josep Peyret, notari de Terrassa, f 62r a 62bis r.

Referències al text:
[1] Vegeu AHS E 143/15. Dietari de Francesc Pla, notari a Sabadell, f 26r a 27r.

[2] AHPB 883/48. Capbreu de Sant Salvador de Polinyà y altres llochs a favor del Col·legi de Benedictinos Estudiants de la ciutat de Lleyda, de Francesc Cervera, notari de Barcelona, ff 84r a 88v.

[3] ACVOC E 401/2.

[4] Vegeu la confessió d’Antoni Torrella, com a procurador del seu pare, Joan Torrella, en data 6 de juny del 1669, a Tres capbreus del Vallès Occidental, de Joan A Ferran.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s