Una qüestió de pes

Joan Antoni Ferran Sol
Joan Antoni Ferran Sol
Autor: Joan Antoni Ferran Sol
Nascut a Sabadell (1946). Ha estat administrador de finques durant tota la seva vida professional. Estudiós d’història local.
Ha publicat el llibre “Tres capbreus del Vallès Occidental”.

Espigolant en la documentació relativa a Matadepera que es conserva als Arxius públics, he trobat un document poc comú. Es tracta de la petició que adreçà Jaume Solà al Batlle el dia 27 d’agost de l’any 1576.

El títol d’aquest article és volgudament ambigu, però cal entendre’l en el seu sentit literal: es tracta d’un afer que té relació amb el pes, no pas amb d’un de gran transcendència. No obstant, per la seva singularitat, el document ofereix llum sobre alguns aspectes.

Aquell dia, Jaume Solà, pagès de Matadepera, s’adreçà en demanda d’auxili de la Justícia al Batlle del terme, que en aquell moment era Joan Roca Barata. La seva era una petició ben concreta: que li certifiqués quant pesava una quartera del forment que tenia al seu graner, procedent d’un camp concret de les seves terres. La raó de la sorprenent petició, era que havia venut una determinada quantitat de farina d’aquell mateix gra a un advocat de Barcelona de cognom Escapolat, el nom de fonts del qual no féu constar; en la seva petició l’anomenà “un tal Scapolat”. Segurament devien discrepar en el preu, tot i que tampoc ho manifestà.

Constituïda la Cort del Batlle davant del mas d’en Solà, i un cop el peticionari hagué jurat per la seva ànima sobre els Evangelis, que el forment que oferia com a mostra procedia del mateix camp i havia estat dipositat en el mateix graner –és a dir, que era de característiques prou similars- el Batlle designà per a la tasca una mà innocent, un fuster de Terrassa anomenat Narcís Costa, el qual jurà que actuaria amb tota equitat, mesurà un quartà d’aquell gra i el pesà. Trobà que pesava deu lliures i vuit unces. Jaume Junyent, notari i escrivà de la Cort del Batlle de Matadepera, donà fe de tota l’actuació, de la qual en foren testimonis Mn Antoni Costa, rector de la parròquia, i Pere Aymerich, escrivent del notari Junyent, terrassenc.

Una dada interessant que certificà l’acta, fou que les unitats usades a Matadepera eren les mateixes de Barcelona:

…com la quartera y pes de dita parròquia sian a mesura y pes de Barcelona,

Cal tenir en compte que les antigues unitats de mesura no eren universals com ara, que les basem en el sistema mètric decimal. Segons on, mesures homònimes podien tenir valors diferents, ajustats al patró que vigent en cada lloc. D’acord amb els que dóna el llibre “Pesos, mides i mesures dels Països Catalans”[1], un quartà de Barcelona –mesura de cabuda per a àrids- equivaldria a 5,7932 dm3; les deu lliures vuit unces, doncs, a 4,267 kg, en unitats actuals de volum i pes (400 g cada lliura i 33,33 g cada unça). Val a dir que la relació volum/pes del gra sempre està condicionada pel seu grau d’humitat del cereal en el moment de la pesada i, per tant, la que trobaren només tindria un valor indicatiu.

Però de l’escrit en podem concloure algunes coses més. En primer lloc, una de purament lingüística. El tractament de “micer” –“misser” en la grafia actual- que el document dóna a l’advocat Scapolat, doctor en sengles Drets (Canònic i Profà), de Barcelona. L’Alcover-Moll qualifica aquest mot de tractament usat a Mallorca i Menorca on, fins i tot, hi he sentit la locució “sebre més que un misser”. El DIEC2 també el dóna com a sinònim d’advocat. Podem comprovar, doncs, que no era una expressió exclusivament illenca.

I en el terreny concret del Dret, el document palesa el valor que en aquell moment es donava a la paraula expressada sota jurament. Que Jaume Solà no havia mullat en gra per a què pesés més, per exemple, es donà per cert, senzillament perquè ho jurava ell mateix.

Per altra part, el valor de la prova resultaria dubtós: la venda fou de farina, no de gra sencer. De cada quartà de forment hauria calgut restar-ne el pes del segó i de la farina gruixuda que no passà el sedàs. No queda massa clar quina utilitat pràctica tindria saber el pes per quartà del gra abans de moldre.

El document resulta prou curiós, doncs, o així m’ho sembla. Diu:

//Al centre// Noverint universi q(uo)d anno a Nat(tivitate) Domini millesimo quinge(n)tesimo septuagesimo sexto <pnte et ad hec v>[2] die vero vigesimo septimo me(n)sis augusti intitulata, p(ræse)nte et ad hec vocato me, Jacobo Junye(n)t //f 47r// auct(oritati)b(us) ap(posto)lica ubiq(ue) regia vero p(ro) totum Cathalonie Principatum et comitatib(us) Rossillionis et Ceritanie, atq(ue) reverend(um) domini Prioris mo(naste)rii Beate Marie ville Tarratie, not(tarium) et scribam publicum dicte ville eiusq(ue) termini ac pertinen(tiis), substitutumq(ue) in dictis not(taria) et scribania publicis dicte ville ab herede(m) seu tutore(s) honor(abilis) et discreti Bernardi Gili olim Amat, q(u)o(ndam) nottariu(m) publicu(m) <dicte ville>[3] acq(ue) dominu(m) utile(m) et proprietariu(m) dictis not(tarie) et scribanie publicaru(m) dicte ville, ne(c) no(n) scribam honor(abilis) Baiuli parrochie et termini Sancti Joannis de Matadepera dio(cesis) Barcino(n)e, et p(ræse)ntib(us) etia(m) pro testib(us) vener(abilis) domino Anthonio Costa, clerico obtinente(m) parrochiale(m) ecclesiam Sancti Joannis de Matadepera, et Petro Aymarich, scriptore ville Tarratie, ad hec vocatis spetiali(ter) et assumptis, constitut(us) personali(ter) honor <Joannes>[4] (Jacobus)[5] Solà, cultor parrochie prefate Sancti Joannis de Matadepera, coram honor(abilis) Joanne(m) Rocha al(ia)s Baratta, Baiulo pro Sacra Catholica et Regia Magestate dictaru(m) parrochiæ et termini Sancti Joannis de Matadepera, personali(ter) constit(us) ante ma(n)sum dicti Solà, qui eide(m) honor(abilis) Baiulo in lingua materna exposuit et seu suplicavit sequentia que dum de eius ore proferebantur fuere scripta per me, dictum et infr(ascript)um not(tarium) et scribam: Honor(able) Balle, jo, per certs y justs respectes, tinc necessitat de ‘scandallar, vèurer y entendra (y provar)[6] quant pessarà una quortera de blat <de aquest blat>[7] forment, de aquest forme(n)t que és de una cullita y és de (un)[8] mateix forment que jo pochs dies fa envií farina a micer t(alis) Scapolat, en quiscun Dret doctor y en Barcelona populat, offerint-me <a jurar>[9] a prestar jurame(n)t en mà y poder de V(ostra) M(erc)è, que la forma q(ue) jo lo aportí a lo dit micer Scapolat és feta de (un)[10] mateix forme(n)t, culllit en lo mateix camp y tret del mateix graner <per de… mateix forme(n)t>[11] (sens mixtura alguna)[12]; suplicant-vos q(ue) aquell peseu eo pesar fassau, a ffi que del pes de dit forme(n)t pugue co(n)star verdaderame(n)t, y en tot me administreu complime(n)t de injúria, lo real offici de V(ost)ra Mercè implorant. E lo dit honor(able) Balle, oÿda la supplicació <verbal>[13] y la exposició (verbal)[14] a ell feta (per lo dit Jauma Solà)[15] y aquella entesa, <volent jurídicament provehir en aquella>[16] attenent ésser [co(n)fona][17] a rahó, volent en aquella provehir ab tota equitat e justícia, em presència de mi, dit e infrascrit notari y ‘scrivà, y dels testimonis desobre ‘scrits (y altres)[18], prestat primer jurame(n)t per lo dit Jauma Solà en mà y poder //f 47v// de dit honor(able) Balle <qu>[19], lo qual jura a Nostre S(e)ñor Déu Jesucrist y als seus sants quatre Evangelis, per ses mans corporalment tocats, en mà y poder del <…>[20] honor(able) Balle, que lo forme(n)t del qual requer acte (que se fa ffe lo ‘scandall del pes de una quartera, mesura Barcelona)[21]; que és de un mateix forme(n)t, cullit ab un mateix camp y co(n)servat ab un mateix graner, del qual pochs dies fa ne aportà en Bar(celon)a farina al honor(able) micer t(alis) Scapolat sens mixtura alguna. Lo qual jurame(n)t per lo dit Jauma Solà prestat, lo dit honor(able) Balle manà q(ue) fos mesurat hun cortà de dit forme(n)t en presè(n)tia sua y de son ‘scrivà y dels testimonis desobre dits y de altres persones que era(n) allí p(rese)nts, y llegí y anomenà a <…>[22] Narcís Costa, fuster de la vila de Tarrassa, per q(uè) pesàs y ‘scandallàs lo pes de dit <non>[23] cortà de forme(n)t ab tota equitat; y així, ans de totes coses, lo dit Narcís Costa jurà en mà y poder de dit honor(able) Balle q(ue) aserca del pes y ‘scandall de dit cortà de blat se haurà ab tota equitat. Lo qual pes a dit cortà de blat, públicame(n)t en p(resè)ncia (de dit honorable Balle e)[24] de mi, dit e infrascrit not(tari) e ‘scrivà, y dels testimonis desobre ‘scrits y altres a qui [anstuts] y fonch trobat; y refferí dit Costa q(ue) dit cortà de forme(n)t per ell pesat pesa deu lliures y vuit o(n)ses, a pes de Bar(celon)a, que ‘vuy dia a <ésser>[25] pesar la quartera bar(celones)a de dit forme(n)t <…>[26] cent y vint y vuyt liures a pes de Bar(celon)a, co(m) la quartera y pes de dita parròquia sian a <pes>[27] mesura y pes de Bar(celon)a, de quibus omnib(us) et singulis supra dictus sunt pre [uni…tur] actis dictus pesis factis et sequutis dictis honor(abilis) Baiulus petiit (dicto Solà)[28] ac aliis quorum intersit fieri, dari atq(ue) tradi per me, dictu(m) et infr(ascript)um not(tarium) et scriba(m), unu(m) et plura public(um) seu publica co(n)similia instr(ument)a <pa>[29]. Que fuerunt acta in dicta parrochia Sancti Joannis de Matadepera dicte dio(cesis) Bar(cinon)e sub unu(m) die, me(n)se et loco predictis, presente me, dicto <et infr not et>[30] honor(abilis) Baiulo et me, dicto et infr(ascript)o not(tario), et p(ræse)ntib(us) etia(m) testib(us) predictis ad premissa respective vocatis spetiali(ter) et assumptis, prout superius co(n)tinetur.

ACVOC-AHT E 283/1, Manual primer per autoritat règia de Jaume Junyent (1574-1582), ff 46v a 47v.

 

[1] De Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Lluís Marquet. Ed. Curial, Barcelona, 1990. [2] Cancel·lat. [3] Cancel·lat.
[4] Cancel·lat. [5] Postil·la interlineada. [6] Postil·la interlineada.
[7] Cancel·lat. [8] Postil·la interlineada. [9] Cancel·lat.
[10] Postil·la interlineada. [11] Cancel·lat. [12] Postil·la interlineada.
[13] Cancel·lat. [14] Postil·la interlineada. [15] Postil·la al marge.
[16] Cancel·lat. [17] Sic; conforma? [18] Postil·la interlineada.
[19] Cancel·lat. [20] Cancel·lat. [21] Postil·la al marge.
[22] Cancel·lat. [23] Cancel·lat. [24] Postil·la interlineada.
[25] Cancel·lat. [26] Cancel·lat. [27] Cancel·lat.
[28] Postil·la interlineada. [29] Cancel·lat. [30] Cancel·lat.

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s